Pobre
innocent, em vaig creure a ulls clucs
l'absurd teatre que vas bastir per a mi.
No vaig dubtar d'aquells teus ulls de mel
ni del teu cos que es bellugava eteri.
l'absurd teatre que vas bastir per a mi.
No vaig dubtar d'aquells teus ulls de mel
ni del teu cos que es bellugava eteri.
Quan vas marxar i em vaig trobar tot sol
amb un cafè, assegut a la cuina,
vaig veure clar, marcat amb pintallavis
al darrer full del gastat calendari,
el meu destí d'innocent criatura.
Havies encerclat el dia vint-i-vuit.
Joan Gimeno. Montrodon,
28 de desembre de 2016
MOlt bo, i si és d'imaginació, molt més. Àgut del tot.
ResponEliminaCoses viscudes, coses vistes, coses imaginades... Un 'totum revolutum'.
ResponElimina