Santa innocència

Pobre innocent, em vaig creure a ulls clucs
l'absurd teatre que vas bastir per a mi.
No vaig dubtar d'aquells teus ulls de mel
ni del teu cos que es bellugava eteri.

Quan vas marxar i em vaig trobar tot sol
amb un cafè, assegut a la cuina,
vaig veure clar, marcat amb pintallavis
al darrer full del gastat calendari,
el meu destí d'innocent criatura.

Havies  encerclat  el dia vint-i-vuit.

Joan Gimeno.  Montrodon, 28 de desembre de 2016