dissabte, 10 de desembre de 2016

La llarga espera



























 Quins senyals que puguem veure als cels
ens diran aquell futur incert que s’atansa?
No cal aixecar el cap amb esperança vana,
que no hi ha hagut mai senyals al cel.
Serà la carn que s'afebleix cansada
la que ens mostri el costerut camí que queda.


Un cop perdudes la il·lusió i la força,
no espereu el senyal d'aquell darrer esclat
que permeti aixecar-vos i tenir un final digne.

Profetes versemblants, visionaris mesells, calleu!
Només els herois homèrics i algun reietó clàssic
han esperat dempeus el tan temut comiat.


Que curta es fa la vida!
Que llarga es fa l'espera
                                      quan l'espera és la mort!



Joan Gimeno.   Montrodon, 10 de desembre de 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada