Enyoro
aquell temps,
humit i calent, quan era només
la fusió d'aquelles dues parts
tan simples, tan complexes,
com són un òvul,
petit i rodanxó, i un espermatozou,
nerviós i cuallarg que s'esmerçà
inquiet a guanyar la travessa.
humit i calent, quan era només
la fusió d'aquelles dues parts
tan simples, tan complexes,
com són un òvul,
petit i rodanxó, i un espermatozou,
nerviós i cuallarg que s'esmerçà
inquiet a guanyar la travessa.
Ja no vull pensar més.
Cada cop més cansat de lluitar
per la vida, enyoro aquell fosc temps.
Qui pogués viure encara, arrapat i segur,
a l'acollidora paret tèbia
del teu ventre, mare.
Joan Gimeo. Montrodon,
12 de desembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada