dimarts, 13 de desembre del 2016

Amnios





















Enyoro aquell temps,
humit i calent, quan era només
la fusió d'aquelles dues parts
tan simples, tan complexes,
com  són  un òvul,
petit i rodanxó, i un espermatozou,
nerviós i cuallarg que s'esmerçà
inquiet a guanyar la travessa.

Ja no vull pensar més.
Cada cop més cansat de lluitar
per la vida, enyoro aquell fosc temps.
Qui pogués viure encara, arrapat i segur,
a l'acollidora paret  tèbia
del teu ventre, mare.

Joan Gimeo.   Montrodon, 12 de desembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada