dijous, 29 de desembre de 2016

Santa innocència



























Pobre innocent, em vaig creure a ulls clucs
l'absurd teatre que vas bastir per a mi.
No vaig dubtar d'aquells teus ulls de mel
ni del teu cos que es bellugava eteri.


Quan vas marxar i em vaig trobar tot sol
amb un cafè, assegut a la cuina,
vaig veure clar, marcat amb pintallavis
al darrer full del gastat calendari,
el meu destí d'innocent criatura.


Havies  encerclat  el dia vint-i-vuit.



Joan Gimeno.  Montrodon, 28 de desembre de 2016

2 comentaris:

  1. MOlt bo, i si és d'imaginació, molt més. Àgut del tot.

    ResponElimina
  2. Coses viscudes, coses vistes, coses imaginades... Un 'totum revolutum'.

    ResponElimina