Ja no et diré, t'estimo, a cau d'orella.
Ni et fregaré la galta tendrament.
Ja no farem plegats cap caminada
ni et llegiré poemes el capvespre
mentre mirem la boira com s'ajoca,
mandrosa, al camp humit que hi ha
davant de casa.
I no serà perquè t'hauré oblidat
ni perquè m'hagi cansat de desitjar-te.
Serà, només, que jo, ja no seré.
Ni et fregaré la galta tendrament.
Ja no farem plegats cap caminada
ni et llegiré poemes el capvespre
mentre mirem la boira com s'ajoca,
mandrosa, al camp humit que hi ha
davant de casa.
I no serà perquè t'hauré oblidat
ni perquè m'hagi cansat de desitjar-te.
Serà, només, que jo, ja no seré.
Joan Gimeno. Montrodon,
4 de novembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada