dimarts, 20 de desembre de 2016

Llavors... la llavor























No cal que corris.
No et servirà de res.
Mai no podràs deixar enrere
aquest  gust a la boca
ni l'esgarrifança del record
dels meus dits solcant, suaument,
la teva esquena.
Et semblarà mentida la inutilitat
del teu esforç per oblidar-me.


La gent com jo, petita i grisa,
ens arrapem al fons del teu cor fred,
deixant un solc profund a la memòria,
i ni uns camins més nous
ni uns amors més recents
podran desenterrar la petita llavor
que vaig sembrar, esforçat llaurador,
llavors, quan m'estimaves.



Joan Gimeno.  Montrodon, 20 de desembre de 2016

2 comentaris: