divendres, 23 de desembre de 2016

Tenia un cos perfecte, no era la grossa





 













Ni em va tocar.
Vaig escoltar, entre esperançat i impàvid,
com li cantava tots els nombres naturals.
Naturalment, li va fer
mil besades, un milió de suaus carícies,
trenta-set mil quatre-centes dues
esgarrifances de plaer compartit.
Mil vuit-cents noooouuuu... orgasmeeeesss!

Però era per a ell 
per a qui ella cantava.
L'afortunat, tenia tots els dècims, 
i algun de repetit.

A mi, com sempre,
ni em van tornar els diners!

Joan Gimeno.   Montrodon, 23 de desembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada