dijous, 1 de desembre de 2016

Optimisme patològic
















Jo, que sóc d'un natural més aviat pessimista, aquest matí he anat a visitar un meu antic company que, optimista de mena, ell, fa molt temps que malda per sobreviure a una greu malaltia. M'ha sobtat, la veritat.
L'he vist, ajagut al llit, sondat i amb una via al braç, feia cara d'estar sopant amb Sant Pere.
Quan li he demanat com es trobava m'ha dit: ‘Bé, mentre puguem anar respirant’.
No canviarà mai. Optimista, com ha estat sempre. Em deia això tot traient-se per un moment la mascareta d'oxigen i mig ofegant-se per haver-se-la treta.  


Joan Gimeno.  Montrodon, 1er. de desembre de 2016

2 comentaris:

  1. El tarannà de cadascú, és sempre inalterable. T'ho vaig comentar una vegada a Aiguafreda tot dinant al menjador del restaurant.
    M'agradat la frase de Sant Pere...

    ResponElimina