Quan no s’hi pot fer res

Plou.  Sense mullar els carrers.
I lluu potent un sol que ja no escalfa.
Quan un cor trist s'entesta a bategar
a ritme lent sense escoltar consells,
mai no  s'amara d’una pluja d'hivern
ni admet l'escalf de cap dia d'estiu.

I sent com plou i veu néixer un nou dia,

mes, és en va.  Que res ni mai
podrà revifar un cor que ha decidit
morir en pau si no pot assolir

el que diu que deleja.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de novembre de 2017