Mars de desig

No són tan diferents l'aigua de mar
i la suor dels homes. Aigües, només.
La sal és la mateixa.

Fa temps que vam suar mars de desig
amb onades d'orgasmes.
Batia el meu sexe-onada
a la teva platja-sexe, quan
escumes blanques, barrejades,
donaven sentit a aquelles llargues tardes,
tantes, que vam passar, humits
i assedegats de pler, damunt d'un vell llençol
a l'ombrívola cambra.

Se'ns ha eixugat la sal, ara.
I s'ha evaporat l'aigua.
El nostre mar, calmat avui,
ha esdevingut Mar Mort.
Pels anys, potser.
Potser és que s'ha esgotat
-com era d'esperar-
aquella greu febrada.

Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de novembre de 2017