Lliscaves com la pluja lleugera
entre els meus braços. T'esmunyies.
Va ser un adéu menut i em queda ara
una llarga eternitat per enyorar-te.
El record del teu somrís lluminós recrea,
encara avui, un petitt arc de Sant Martí
quan traspassa juganer
les meves llàgrimes i m'encega
privant-me de veure, tret de tu,
cap altra realitat del que m'envolta.
Ens hem perdut, però m'ha quedat
la imatge d'una nit, d'aquell temps
confús que ara s'engruna.
La pedra de toc d'unes vides
que vam viure plegats,
mentre ens perdíem.
entre els meus braços. T'esmunyies.
Va ser un adéu menut i em queda ara
una llarga eternitat per enyorar-te.
El record del teu somrís lluminós recrea,
encara avui, un petitt arc de Sant Martí
quan traspassa juganer
les meves llàgrimes i m'encega
privant-me de veure, tret de tu,
cap altra realitat del que m'envolta.
Ens hem perdut, però m'ha quedat
la imatge d'una nit, d'aquell temps
confús que ara s'engruna.
La pedra de toc d'unes vides
que vam viure plegats,
mentre ens perdíem.
Joan Gimeno. Montrodon, 13 de novembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada