M'esmicolo als esculls
salobres de la mar del viure.
Em faig petit tot polint-me
com els còdols. M'arrodoneixo
i llisco pel pendent del tot incert
d'una agosarada vida.
Anhelo, fervent, que algú
amb bon cor em rescati
i em meni a l'abric generós
d'una llar que em resguardi
de l'embat inclement
de les dones altives
i de les ones salvatges.
Joan Gimeno. Montrodon, 23 de novembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada