Ens hem perdut. Ja ho veus.
Com dos trens. Ens vam creuar,
de nit, frisosos per poder
arribar a temps a l'empara
de l'acollidora andana
que ens havien promès.
Com dos trens. Ens vam creuar,
de nit, frisosos per poder
arribar a temps a l'empara
de l'acollidora andana
que ens havien promès.
Perdent-nos a la fosca,
seguint els freds raïls
d'una vida guiada, ens vam
anar allunyant en dues direccions
totalment oposades.
Quin greu! Les vides paral·leles,
com les vies del tren, es creuen,
diuen, a l'infinit. Però no t'ho creguis pas.
Com pots veure, és mentida.
Joan Gimeno. Montrodon, 29 de novembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada