dilluns, 27 de març de 2017

Res, tret d’un tret




















Tant se val del miol del gat que plora,
trist, aquesta nit d'estiu; de la calor
enganxosa que em penetra
amb la ferma voluntat de posseir-me.
De la lluna plena que m'observa
entre encuriosida i descreguda
mirant com escric, pensarós, aquest poema.

Tant se val. Res, tret d'un tret, encertat
i al mig del cap, podrà impedir-me
que pensi en tu, com ho faig cada vespre,
aquesta xafogosa nit d'estiu.
                                            I que t'enyori.

Joan Gimeno.  Montrodon, 26 de març de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada