Quan vas pel món com un perdonavides
mirant-ho tot amb aire triomfal
i talles caps o ensorres dignitats
com aquell que fa jocs de mans
mirant-ho tot amb aire triomfal
i talles caps o ensorres dignitats
com aquell que fa jocs de mans
amb tot de vides d'altri,
atura't un moment, i pensa
que ets tant fill de Déu com ho són tots els altres
i potser algú, demà, et tallarà les ales.
Recorda que els talons, ben igual que les ales,
es solen dur col·locats al darrere.
Vigila, Aquil·les!
Cap Déu no et protegeix,
mai prou de tot, l'esquena!
atura't un moment, i pensa
que ets tant fill de Déu com ho són tots els altres
i potser algú, demà, et tallarà les ales.
Recorda que els talons, ben igual que les ales,
es solen dur col·locats al darrere.
Vigila, Aquil·les!
Cap Déu no et protegeix,
mai prou de tot, l'esquena!
Joan Gimeno. Montrodon, 29 de març de 2017
Doncs sí, cada vegada ho penso més, i m'hi repenso en criticar. Molt bo.
ResponEliminaGràcies, Adela.
Elimina