Em turmenta el record d'aquella fulla seca
que vaig guardar fa temps, no sé per què,
al mig d'un llibre vell i que avui he trobat
sense poder esbrinar ni com ni per a qui
vaig convertir aquella fulla en símbol.
Vana memòria si no puc retrobar
el regust dolç d'aquell moment exacte.
Que n'és de feble la memòria humana
que vaig guardar fa temps, no sé per què,
al mig d'un llibre vell i que avui he trobat
sense poder esbrinar ni com ni per a qui
vaig convertir aquella fulla en símbol.
Vana memòria si no puc retrobar
el regust dolç d'aquell moment exacte.
Que n'és de feble la memòria humana
quan s'esdevé en un cos eixorc i una taca en un llibre.
Molta il·lusió d'un moment, per quedar en un no-res.
Molta il·lusió d'un moment, per quedar en un no-res.
Joan Gimeno. Montrodon, 27 de març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada