immensos oceans esquitxats d'esperances.
Quan lluitàvem contra monstres sanguinaris
d'un dia a dia ple de paranys i de dubtes
que assaltaven els nostres cors altius.
Quan no teníem por. Quan ens bastava tenir-nos,
saber-nos u, units per un propòsit.
Quan èrem cossos distints petjant un sol camí.
Temps era temps quan la sang ens unia
al ritme dels batecs d'uns cors adolescents.
Joan Gimeno. Montrodon, 6 de març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada