No escric per a tu, quan escric.
Tampoc ho faig per a cap altra dona.
Ho faig per dir que no m'agrada
aquest món en què visc i que sovint pateixo.
I fins i tot, per queixar-me, a cremadent
i en veu molt baixa, del poc cas que em fan
aquells que diuen que m'estimen.
Tampoc ho faig per a cap altra dona.
Ho faig per dir que no m'agrada
aquest món en què visc i que sovint pateixo.
I fins i tot, per queixar-me, a cremadent
i en veu molt baixa, del poc cas que em fan
aquells que diuen que m'estimen.
No canviarà el món, ja ho sé,
perquè un lector de bona fe em llegeixi.
Però seguiré, il·lús de mi,
com un jove enamorat,
gargotejant papers i jugant,
encaparrat i inútilment, a ser només
l'inconegut poeta.
perquè un lector de bona fe em llegeixi.
Però seguiré, il·lús de mi,
com un jove enamorat,
gargotejant papers i jugant,
encaparrat i inútilment, a ser només
l'inconegut poeta.
Joan Gimeno. Montrodon, 19 de març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada