Servo la rosa.
Aquella que creix
al racó més joliu del jardí,
sota el balcó de casa.
Aquella que creix
al racó més joliu del jardí,
sota el balcó de casa.
La més ufana
i la més roja.
La de flaire més pura
i la més bella.
La servo per a tu.
Però no la tallaré.
Quina culpa en té, ella,
del meu delit d'amor.
Però no la tallaré.
Quina culpa en té, ella,
del meu delit d'amor.
Joan Gimeno. Montrodon, 24 de març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada