Terres d’al·luvió

Tinc un misteri colgat a la memòria,
al racó lleu dels llibres oblidats.
Confós record d'anhels mai desvetllats,
parany fugaç, que de nit fa pampallugues
i em mostra, escairada, la imatge tèrbola
d'aquell fruit immadur.

Pinto paisatges d'un cos que no em pertany,
amb violència i amb volguda insistència
intento reviure, novament, ser carn i sang.
La teva i la meva, que si abans bategaven
ara són fang arrossegat al delta del passat.

Joan Gimeno.  Montrodon, 1er. de març de 2017