Me
n'aniré ben lluny i faré estada
allà on jeuen els somnis i els malsons.
Fet i fet, serà un altre cop com tornar a casa
voltat de llocs comuns mai assolits.
La vida és, pensant-ho bé, el curt viatge
per veure un món que no serà mai teu.
Tot manllevat, tot embastat, misèria.
Que mai, tu i jo, posseirem la terra
tret d'aquell tros, mortalla del vell cos.
Us deixaré una blanca ossamenta,
femta en un clot per nodrir verms i herbes,
i marxaré, ben lluny, amb els meus somnis,
potser quimeres, que em van acompanyar.
Joan Gimeno. Montrodon,
9 d’octubre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada