dijous, 23 de març de 2017

Me n’aniré
















Me n'aniré ben lluny i faré estada

allà on jeuen els somnis  i els malsons.

Fet i fet, serà un altre cop com tornar a casa

voltat de llocs comuns mai assolits.


La vida és, pensant-ho bé, el curt viatge

per veure un món que no serà mai teu.

Tot manllevat, tot embastat, misèria.

Que mai, tu i jo, posseirem la terra

tret d'aquell tros, mortalla del vell cos.


Us deixaré una blanca ossamenta, 

femta en un clot per nodrir verms i herbes,

i marxaré, ben lluny, amb els meus somnis,

potser quimeres, que em van acompanyar.


Joan Gimeno.  Montrodon, 9 d’octubre de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada