diumenge, 1 de gener de 2017

Com dos ocells
























Com dos ocells que juguen a empaitar-se
ens vam bresar sobre un tou llit de fulles.
Quina tardor benigna vam gaudir
abans de rebre les neus d'aquest hivern.


Ara, arraulits, esperem avorrits,
que arribi el sol a fondre les glaçades.
Avui, que tenim un niu però somiem les prades,
ens adonem que som ocells amb horitzons més amplis.
No ens conformem, entaforats al cau,
a menjar mill i a veure passar els dies.


D'ací a poc temps, quan tornin a brotar
els arbres vestint els camps de primavera,
cercarem una font on rabejar-nos,
endreçar les plomes i fer volada.

I gaudirem  de nou, dies més llargs,
àpats festius i terres més feraces,
sense pensar si vindrà un altre hivern.


Oblidarem el fred i les ventades
i cantarem carregats d'esperances,
al nou sol rogenc que neixerà, rodó i festiu,
ben puntual.   Com cada matinada.





Joan Gimeno.   Montrodon, 1r. de gener de 2017

2 comentaris: