dimarts, 3 de gener de 2017

Vola, rema, estima...


























Em varen dir quan vaig comprar les ales
que no parés pas mai de volar.
Em va dir aquell que em va oferir el rem:
rema, xicot, com si t'hi anés la vida.
Em va dir, qui em va donar l'alè,
que estimés de tot cor, pares i déus,
que estimés el proïsme.


He volat molt, i per tots els cels blaus
i també per molts d'altres amb tempestes.
He remat per mil rius cabalosos
i he solcat mars profunds i perillosos.
No sé si he estimat prou
però puc assegurar-vos
que prou que he estimat.


I avui cansat de tant remar
i perdudes les plomes,
no sé si només estimant,
amb això em bastarà.





Joan Gimeno.  Montrodon, 1r. de desembre de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada