Com
dos ocells que juguen a empaitar-se
ens vam bresar sobre un tou llit de fulles.
Quina tardor benigna vam gaudir
abans de rebre les neus d'aquest hivern.
ens vam bresar sobre un tou llit de fulles.
Quina tardor benigna vam gaudir
abans de rebre les neus d'aquest hivern.
Ara, arraulits, esperem avorrits,
que arribi el sol a fondre les glaçades.
Avui, que tenim un niu però somiem les prades,
ens adonem que som ocells amb horitzons més amplis.
No ens conformem, entaforats al cau,
a menjar mill i a veure passar els dies.
D'ací a poc temps, quan tornin a brotar
els arbres vestint els camps de primavera,
cercarem una font on rabejar-nos,
endreçar les plomes i fer volada.
I
gaudirem de nou, dies més llargs,
àpats festius i terres més feraces,
sense pensar si vindrà un altre hivern.
àpats festius i terres més feraces,
sense pensar si vindrà un altre hivern.
Oblidarem el fred i les ventades
i cantarem carregats d'esperances,
al nou sol rogenc que neixerà, rodó i festiu,
ben puntual. Com cada matinada.
Joan Gimeno. Montrodon,
1r. de gener de 2017
Ple d'esperança i saber dir.
ResponEliminaLa Isabel diu que l'esperança és rara en mi.
ResponElimina