Dormia
nu.
Recordava encara
els teus pijames de saliva.
Però ara feia el fred
de l'abandonament
i de l'oblit salvatge.
Recordava encara
els teus pijames de saliva.
Però ara feia el fred
de l'abandonament
i de l'oblit salvatge.
Dormia nu.
I desposseït
de les teves besades
es moria de fred,
rosegant els records.
Es moria de fred,
però ell, enamorat
però ell, enamorat
i
tremolant,
encara no ho sabia.
encara no ho sabia.
Joan Gimeno. Montrodon,
22 de gener de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada