dijous, 5 de gener de 2017

Una nit de Reis a Kirov/ Slobodskoy (Russia)



 

















Ens vam abraçar tota la nit, com si fóssim u,
com si ens hi anés la vida -que ens hi anava, de fet-.
Deixàvem anar un baf espès que es condensava
i esdevenia glaç arran mateix de les nostres boques.


Avui, quan m'ha deixat, i ja molt més seré,
m'he trobat de nou al carrer i amb les mans buides.
No sé ben bé si va ser d'amor aquella abraçada
o era, al capdavall,  que tots dos teníem fred.


Joan Gimeno.  Montrodon, 5 de gener de 2017

2 comentaris: