dimecres, 25 de gener del 2017

Ella






















Dibuixaré el vent als eteris cabells
de l'estimada i pintaré d'un roig encès,
de maduixa madura, els seus llavis
molsuts i temptadors que em repten
mig oberts cada vesprada.
La seda de la pell durà sentors de primavera,
i humitats de fageda els seus racons més íntims.
No em manca res. Tinc tots els colors
de la paleta i totes les fragàncies de l'alquímia
al cos d'aquella dona. D'ella.
                                                   La que estimo.

Joan Gimeno.   Montrodon, 25 de gener de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada