Dibuixaré
el vent als eteris cabells
de l'estimada i pintaré d'un roig encès,
de maduixa madura, els seus llavis
molsuts i temptadors que em repten
mig oberts cada vesprada.
La seda de la pell durà sentors de primavera,
i humitats de fageda els seus racons més íntims.
No em manca res. Tinc tots els colors
de la paleta i totes les fragàncies de l'alquímia
al cos d'aquella dona. D'ella.
La que estimo.
de l'estimada i pintaré d'un roig encès,
de maduixa madura, els seus llavis
molsuts i temptadors que em repten
mig oberts cada vesprada.
La seda de la pell durà sentors de primavera,
i humitats de fageda els seus racons més íntims.
No em manca res. Tinc tots els colors
de la paleta i totes les fragàncies de l'alquímia
al cos d'aquella dona. D'ella.
La que estimo.
Joan Gimeno. Montrodon,
25 de gener de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada