divendres, 6 de gener de 2017

Testament d’una Nit de Reis





 












Sempre has cregut
en els avantatges que té
morir-se a temps, oi Jordi?

Deixa, doncs,  
els teus poemes
i posa el punt final.

Si fossis
com sempre has volgut ser
i tinguessis
aquest do de l'oportunitat
que tant i tant
has desitjat,
seria avui,
Nit de Reis
de l'any setanta-set,
el darrer pas
de tan ingrata vida.

Jo, Jordi Arquimbau,
major d'edat,
en plenitud de les meves facultats
-malgrat que hi ha qui ho dubti-
deixo:

Als meus pares,
l'orgull d'haver tingut
un fill modèlic,
com cal,
que no ha fet mai cap astracanada.

A la meva esposa,
un envejable estat
de vídua jove
que plora inconsolable(?)
el seu fidel marit.

A la meva filla, l'oportunitat
de viure
satisfeta i segura
de poder jurar,
sempre,
on jau el seu pare.

I per a tu,
que has estat la meva dona
aquest darrer temps
- a qui tant dec
i tan feliç m'ha fet -
l'oportunitat
de maridar-te de blanc
un clar matí de juny,
tota envoltada de lliris,
i a la Parròquia
de Taradell.

Joan Gimeno.   Vic, 5 de gener de 1977

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada