Foll de records d'aquells instants viscuts,
de camins trepitjats i abandonats
sense acabar, mai del tot, l'anhelada travessa,
repetiràs com d'esma aquells vells moviments
i totes les besades vessades a alta mar,
i totes les carícies que vas donar i vas rebre.
Iteraràs, de manera obsessiva,
aquell subtil va i ve record de les onades
d'un mar interior de tempestes airades.
La nau del sentiment fa temps que es va enfonsar,
però et queda el neguit un punt insatisfet
d'enyorament senzill al fons del paladar,
i ensalives, golut, el més mínim retall
que puguis rescatar del recordat naufragi.
Quan ja has perdut la nau i arribes, agafat
al tros d'una quaderna i mig nu, a una nova platja,
se't desvetlla de nou aquell instint feréstec
i lluites per salpar, de nou, amb una nova nau
per creuar, novament, a conquerir vells mars.
La història es repeteix i no ho pots evitar.
Enyores els amors que vas deixar ofegar
però cerques incansable l'escalfor d’uns nous cors.
de camins trepitjats i abandonats
sense acabar, mai del tot, l'anhelada travessa,
repetiràs com d'esma aquells vells moviments
i totes les besades vessades a alta mar,
i totes les carícies que vas donar i vas rebre.
Iteraràs, de manera obsessiva,
aquell subtil va i ve record de les onades
d'un mar interior de tempestes airades.
La nau del sentiment fa temps que es va enfonsar,
però et queda el neguit un punt insatisfet
d'enyorament senzill al fons del paladar,
i ensalives, golut, el més mínim retall
que puguis rescatar del recordat naufragi.
Quan ja has perdut la nau i arribes, agafat
al tros d'una quaderna i mig nu, a una nova platja,
se't desvetlla de nou aquell instint feréstec
i lluites per salpar, de nou, amb una nova nau
per creuar, novament, a conquerir vells mars.
La història es repeteix i no ho pots evitar.
Enyores els amors que vas deixar ofegar
però cerques incansable l'escalfor d’uns nous cors.
Joan Gimeno. Montrodon, 21 de gener de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada