No
cal que corris.
No et servirà de res.
Mai no podràs deixar enrere
aquest gust a la boca
ni l'esgarrifança del record
dels meus dits solcant, suaument,
la teva esquena.
Et semblarà mentida la inutilitat
del teu esforç per oblidar-me.
No et servirà de res.
Mai no podràs deixar enrere
aquest gust a la boca
ni l'esgarrifança del record
dels meus dits solcant, suaument,
la teva esquena.
Et semblarà mentida la inutilitat
del teu esforç per oblidar-me.
La
gent com jo, petita i grisa,
ens arrapem al fons del teu cor fred,
deixant un solc profund a la memòria,
i ni uns camins més nous
ni uns amors més recents
podran desenterrar la petita llavor
que vaig sembrar, esforçat llaurador,
llavors, quan m'estimaves.
ens arrapem al fons del teu cor fred,
deixant un solc profund a la memòria,
i ni uns camins més nous
ni uns amors més recents
podran desenterrar la petita llavor
que vaig sembrar, esforçat llaurador,
llavors, quan m'estimaves.
Joan Gimeno. Montrodon,
20 de desembre de 2016
Bonic és sempre el record estimat, i tan ben expressat, més maco encara.
ResponEliminaGràcies, Adela,
Elimina