Percaçarem, inútilment, el temps

No serem mai demà,

aquell fugisser temps

que perseguim incansables.

Fuig rabent, ell, més ràpid

que les hores, aquest brau guerrer

que defuig la batalla.

Tot just neixi el nou dia,

deixarem l'avui que serà,

només, un altre vell ahir

i nosaltres serem, com per art

de màgia, hostes d'un altre

eteri i inútil temps, esperant el demà.

Només quan morirem assolirem

un demà, definitiu. Aquell demà

que, enfoteta, ens espera.

Joan Gimeno.  Montrodon, 26 de setembre de 2018