‘La nit cau per façanes i cornises...’
Finestra encesa
Joan Margarit
A mi no em cau la nit.
No se'm despenja
de façanes i balcons
fent equilibris.
S'acosta desfilant amb
un pas ferm
pel mig de les calçades
dels carrers.
No tinc cap llibre obert
de capçalera
damunt del llit estret
de la pensió, jo.
No em fa pas més por la
nit que cap albada.
Somnis estranys
m'assalten als matins
i esborren inclements
tots els bells somnis
que confegeixo de nit
tot llegint Margarit.
Fa por la vida, sí, quan
et demostra
que ets feble, petit i
no saps com
tornar a refer cada
senda perduda.
Tots els camins aquells,
antics, que vam fer junts.
Hostes vinguts de molt
llunyanes terres
han ocupat els llocs que,
incauts, els vam deixar.
Ara que vull tornar, no
sé com fer-ho.
Enyoro decebut el temps
passat.
Joan Gimeno. Montrodon, 8 de setembre
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada