divendres, 14 de setembre del 2018

I a la fi, l'armistici

























Havíem apamat els nostres cossos
amb precisió suïssa, com qui traça
un planell d'un país conquerit.
Cada racó, cada vall, cada contorn
i cada fondalada. Els llacs i els rius.

Després vam reposar, suats i defallits
damunt del matalàs, camp incruent
de la guerra lliurada i l'armistici pactat.
I ens vàrem abraçar, contendents obligats
a admetre a contracor, que al final
del desfici, ningú havia vençut.

Joan Gimeno.    Montrodon, 14 de setembre de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada