Que ridículs que som quan diem per sempre.
Vint, quaranta, seixanta anys? I això si hi ha sort.
Que fugaç el temps. Que ràpida passa la vida.
Que eterna, per sempre, aquesta sí,
la mort.
Vint, quaranta, seixanta anys? I això si hi ha sort.
Que fugaç el temps. Que ràpida passa la vida.
Que eterna, per sempre, aquesta sí,
la mort.
Joan Gimeno. Montrodon, 22 de març de 2019
No està malament la poesia. Efectivament, la vida no s'hauria de contar (o com a màxim no només) en xifres. També s'hauria de contar en plaer, dic jo.
ResponEliminaUna abraçada.
El balanç d'una vida el fan sempre els altres. No pots tancar un balanç fins al final d'un exercici. I quan tanques l'exercici de la teva vida, malament podràs fer el balanç.
Elimina