Ja ho hem fet tot

 

No m'entendràs, ho sé.
I em miraràs com qui veu
un ocell estrany al mig, ben bé,
de la boscúria espessa.

Vaig ser l'amic fidel i divertit
dels anys que vam passar
quan els anys eren  bons.

Ara, avorrit i amb la cara sorruda,
gairebé tant com el meu caràcter rar,
sóc un destorb que  coarta la rialla,
del teu esperit alegre i juganer.
Però no hi podem fer res,
ja saps que els temps canvien.

Ja no som nens que tot els ve de nou.
Hem tastat ja, gairebé, tots els plats
i els dolços són una menja diària
que ja no ens provoca ni delit 

ni ens fa espurnejar els ulls.

Ja coneixem d'haver-ho fet, o d'observar
com ho feien els altres, tot el que hi ha
al nostre món mortal. Com vols gaudir,
o que ens riguem  les  gràcies 

que hem repetit  fins a la sacietat?

Joan Gimeno.   Montrodon, 5 de març de 2018