Gargotejo fileres eternes de paraules estèrils,
entotsolant-me en la tria del que vull
entotsolant-me en la tria del que vull
realment i d'allò que em convé.
Dos extrems oposats de la mateixa vida.
No és fàcil destriar el real del fictici.
Sempre s'ha d'escollir entre aquell ver amor
i el gaudi immediat que més ens gratifica.
I és que en realitat, mai no podrem tenir
en el mateix paquet dos termes oposats,
com són, la virtut d'allò que és just i la feliç disbauxa.
Joan Gimeno. Montrodon, 7 de març de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada