Guardo la clau

No em robaràs la clau
del tresor, intangible
i tant meu, que guardo
com un símbol.
Plegats vam reunir
muntanyes de petons,
moments com mai ningú
havia somniat;
collarets d'il·lusions,
projectes-braçalet,
arracades de somnis
penjades de desitjos
d'un futur resplendent...

Perquè t'hagis cansat,
no et deixaré buidar
el bagul dels records.
Tu, pots marxar, si vols.
No t'ho puc impedir.
M'has robat molt de temps
però el que hem viscut, és meu.
No em robaràs la clau.
No serà  fàcil  l'espoli.

Joan Gimeno.   Montrodon, 13 de març de 2018