No em parlis, Joan, de guions mal escrits.
Tinc un sainet, per vida. Un escenari
carregat de portes per on, ara i adés,
entren i surten perspicus personatges.
Els uns, amatents, però els altres rancuniosos.
Tinc un sainet, per vida. Un escenari
carregat de portes per on, ara i adés,
entren i surten perspicus personatges.
Els uns, amatents, però els altres rancuniosos.
I, ruc de mi, em costa Déu i ajuda
discernir clarament les intencions que duen.
Ferit de mort per punyents agullons
resto dempeus al descarnat escenari.
Sóc com el brau. Un agònic panteix,
i el bramul angoixat que implora
un amor impossible, tot esperant la mort.
Joan Gimeno. Montrodon, 12 de març de 2018
Un dels millors. L'última estrofa, Joan.
ResponEliminaVenint de tu, un honor, Jordi.
Elimina