dilluns, 12 de març del 2018

La vida és un tango i la mort un ‘pasodoble’




























No em parlis, Joan, de guions mal escrits.
Tinc un sainet, per vida. Un escenari
carregat de portes per on, ara i adés,
entren i surten perspicus personatges.
Els uns, amatents, però els altres rancuniosos.

I, ruc de mi, em costa Déu i ajuda
discernir clarament les intencions que duen.
Ferit de mort per punyents agullons
resto dempeus al descarnat escenari.

Sóc com el brau. Un agònic panteix,
i el bramul angoixat que implora 

un amor impossible,  tot esperant la mort.



Joan Gimeno.   Montrodon, 12 de març de 2018

2 comentaris: