Viurem com reis per morir com tothom.
Diem satisfets que gaudim de la vida
sense pensar que un dia hem de morir.
Ens enganyem i lluitem per no veure-ho
i ens empassem la vida mos a mos.
Guardem, però, al fons pregon del cor
la prevenció atàvica a la mort.
Una por irracional que ens embogeix
malgrat saber, de ben segur,
que és un final tan cert.
Diem satisfets que gaudim de la vida
sense pensar que un dia hem de morir.
Ens enganyem i lluitem per no veure-ho
i ens empassem la vida mos a mos.
Guardem, però, al fons pregon del cor
la prevenció atàvica a la mort.
Una por irracional que ens embogeix
malgrat saber, de ben segur,
que és un final tan cert.
Un àzim pa, el darrer,
per sadollar qualsevol fam.
Joan Gimeno. Montrodon, 19 de març de 2018
Humana reflexió d'un tema tan abrupte com l'esperada mort i tots aquells que ja tenim anys encara més banal és la mirada... genial amic!
ResponEliminaM'entens, oi, Celestí?
Elimina