M'he repetit mil cops, potser per conformar-me,
que la joia més gran és de qui sap entendre
que la felicitat no ens la donen els altres,
que rau al cap més que al nostre cor
i que per ser feliç no calen pas companys.
Molts vespres, sol com sempre, sovint m'he preguntat,
tant ric de solituds, què faré amb tanta joia?
que la joia més gran és de qui sap entendre
que la felicitat no ens la donen els altres,
que rau al cap més que al nostre cor
i que per ser feliç no calen pas companys.
Molts vespres, sol com sempre, sovint m'he preguntat,
tant ric de solituds, què faré amb tanta joia?
Joan Gimeno. Montrodon, 6 de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada