diumenge, 14 de febrer de 2016

On són les teves ales




























I vas marxar silent,
inútil papallona,
lluny del caliu
del cor que t'estimava,
cercant recer
a inhòspites contrades.

Llums de colors,
neons fantasmagòrics,
et van cridar
sense oferir-te estima.
Trista i perduda,
potser, vas adonar-te
del gran error
que fou la teva vida. 

Ja massa tard.

Girar la vista enrere
no va canviar
la vida malgastada.
L'enyor d'un temps
viscut i una contrada
segura i adient
que t'esperava,
no són consol
pel cor que s'esmicola.

Reposaràs, tan lluny
de casa teva, sota una terra
que se t'ha fet estranya,
que mai ningú
d'aquells que t'enyoraven,
podrà plorar damunt la teva tomba.


Joan Gimeno.     Montrodon, 9 de setembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada