El temps i jo, no som amics,
t'ho juro! Lluitem per vèncer.
Jo, en tinc prou amb subsistir
guanyant-li un dia més,
i ell, es conforma a arrugar, si pot,
-i et ben juro que pot-
el pergamí arrugat que encara m'embolcalla.
t'ho juro! Lluitem per vèncer.
Jo, en tinc prou amb subsistir
guanyant-li un dia més,
i ell, es conforma a arrugar, si pot,
-i et ben juro que pot-
el pergamí arrugat que encara m'embolcalla.
Lluitaré un dia més, adolorit i amarrat
al banc llardós que tinc a la galera
i patiré, amb les mans sense pell
aferrant-me, tossut, al rem que encara meno.
S'enfonsarà la nau, segur, i jo la seguiré.
La cadena al turmell em marcarà el camí
que porta a l'immens blau, profund, inexplorat,
on tots els temps s'aturen.
Enmig de la foscor, rendit, sense esperança,
comprovaré el que sempre he sabut.
Si lluitem constantment i amb esperit abrivat
podrem guanyar batalles.
El temps, però, serà qui guanyarà la guerra.
Joan Gimeno. Montrodon, 11 de febrer de 2016
No lluitis, i guanyaràs al temps. Deixa que passa cada segon i amb la serenitat, el trobaràs etern cada guspira que vius de regal.
ResponEliminaEl temps és, bàsicament, la percepció que tenim d'ell.
Elimina