dijous, 4 de febrer del 2016

Pobre Pierrot / Per carnestoltes
































Cerco constant la meva Colombina.

Duc dibuixada, com regalimant, 

una llàgrima que solca la meva 

galta blanca i uns llavis petoners

d'un roig  encès, esmerçant-se a prometre

béns sense fi que jo pugui oferir.


Tot és en va. Més de cent anys i encara,
 
pobre Pierrot, fracasso de bell nou.
 
Enamorat del segle vint-i-u,
 
maldo constant des del segle dinou,
 
però he estat vençut, de nou,

per un altre Arlequí.



Joan Gimeno. Montrodon, 4 de febrer de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada