Cerco constant la meva Colombina.
Duc dibuixada, com regalimant,
una llàgrima que solca la meva
galta blanca i uns llavis petoners
d'un roig encès, esmerçant-se a prometre
béns sense fi que jo pugui oferir.
Tot és en va. Més de cent anys i encara,
pobre Pierrot, fracasso de bell nou.
Enamorat del segle vint-i-u,
maldo constant des del segle dinou,
però
he estat vençut, de nou,
per un altre Arlequí.
Joan Gimeno. Montrodon, 4 de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada