de paper blanc, aquelles bugaderes
que estenen al sol, molles,
regalimant encara llàgrimes de sal
i esbandides a cop de picador
totes les seves frustracions,
els seus amors nonats i els seus anhels.
Estimo, intensament,
tota aquesta rara gent
que comparteixen amb mi,
i a ple sol, la seva íntima vida.
M'ho expliquen sense embuts,
es deixen dessagnar tot fent bugada.
Són dones i són homes com tu i jo.
Són els poetes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada