divendres, 12 de febrer de 2016

El bes que no s’oblida













Recordo bé els petons.
Tots els que ens vàrem fer,
començant pel primer
aquell vespre d'estiu
sortint de l'envelat
a la Plaça les Eres.

I tots i cadascun,
silents o apassionats,
furtius i enamorats,
als llavis o a la galta.

Recordaré també
aquest petó darrer
que et diposito al front,
quiet, pàl·lid, apagat,
mancat de tota vida,
al teu llit d'hospital,
fred tàlem mortuori.

Montrodon, 12 de febrer de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada