divendres, 19 de febrer del 2016

Si te’ls creus, no et queixis




























No et creguis mai del tot els versos del poeta.
Mentider compulsiu, inventa constantment
idíl·liques passions o paisatges de somni,
heroiques vocacions o amors inconfessables.
Vol deixar, enderiat, un món que no li agrada
forjant-ne mil de nous que l'omplen de delits.

Serà, per no morir de son o avorriment,
el príncep que cavalca un briós corser blanc                                       
o aquell expert amant que t'arrossegarà,                                                                                     veloç i agosarat, al paradís perdut
que sempre has somiat que rau entre les cames.
El subtil confident que entén les teves cuites,
el ser especial que rimant et menteix...

Dedins la seva ment, el món esdevé fàcil
i amb res et pot bastir l'entorn que has somiat.
Abans d'obrir-li el cor procura assegurar-te
fins on és tot real i allò que és cartró pedra.

Ells viuen somiant.
No et queixis, són poetes.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de febrer de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada