Creuarem mars inhòspits, mariners de somnis.
Amb veles de tallant o quadrades, esteses al vent.
Patrons d'un bergantí o d'una goleta, esclaus
del pal major i la botavara, respirarem enardits
quan bufi un vent rúfol de mestral o ens empenyi
rabent un arrauxat cop de tramuntana.
Sabrem que, més gran que el mar i més fort
que el vent és l'anhel que ens empeny,
que durem, decidits i a bon port, amb les mans endurides,
el vell i gran país que avui ens agombola i que ha estat
el vaixell on hem sobreviscut aquests anys de travessa.
Amb veles de tallant o quadrades, esteses al vent.
Patrons d'un bergantí o d'una goleta, esclaus
del pal major i la botavara, respirarem enardits
quan bufi un vent rúfol de mestral o ens empenyi
rabent un arrauxat cop de tramuntana.
Sabrem que, més gran que el mar i més fort
que el vent és l'anhel que ens empeny,
que durem, decidits i a bon port, amb les mans endurides,
el vell i gran país que avui ens agombola i que ha estat
el vaixell on hem sobreviscut aquests anys de travessa.
Joan Gimeno. Montrodon, 28 d’abril de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada