dimecres, 24 de maig de 2017

Rosa d’abril





















Porto ancorat a la memòria
el record d'una rosa que es desfulla.
Roja com la sang i tan ufana
que feia envermellir d'enveja les veïnes.
La calor del migdia i el vent de la tarda
es van bastar per marfondir en un jorn
tanta bellesa.
 
Guardo al meu cor el teu perfum
de galana donzella desflorada
pels avatars d'un dia assolellat.
T'ha vençut el temps, però allò que vas ser
serà per sempre el record més pur,
la remembrança d'aquella tan llunyana
primavera.

Joan Gimeno.   Montrodon, 24 de maig de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada