dilluns, 29 de maig de 2017

Es fa de nit a Sinera





 











Un xiprer improvisa
un rellotge de sol.
L'ombra fugissera
que llisca lentament
s'enfila amunt, amunt,
al mur del cementiri,
s'encimbella i se'n va.
Se n'anirà amb el sol,
s'endurà la memòria
dels morts.

Amb la lluna, el xiprer,
marcarà un temps més lent.
L'argentina claror dibuixarà
uns minuts més tranquils,
sense el cant dels ocells,
més pausats, més d'acord
amb aquells que reposen.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de maig de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada